Aquesta és la Wilka. Ha conegut la brutalitat humana, essent segurament explotada per a la cacera i finalment, abandonada en el fons d’un pou. Malalta, desnutrida, atemorida, sense pèl i ferida de cos i ànima. Així és com la Wilka va arribar al Refugi Bú Bup Park de La Bisbal. La primera vegada que vaig veure-la tot just feia tres dies que era allà i el seu aspecte era penós. Se la veia molt malalta, i coneixent la seva història poc podia pensar-me que ara la Wilka estaria tan recuperada.
El Refugi Bú Bup Park no va tenir miraments a l’hora de tenir-ne cura. Va dur-la al veterinari, li van fer transfussions de sang i va rebre les millors atencions possibles. Poc temps després, apareixia el seu amo. I pretenia recuperar-la. El Refugi Bú Bup Park va fer tot el posible per a què la Wilka no tornés amb aquell impresentable, i ara, per sort, es troba espectacularment bé.
La Wilka ha curat les seves ferides, és una gossa preciosa que, a més, gràcies a les atencions rebudes, ha recuperat la seva confiança en els humans i és carinyosa i tendra. Dóna gust passejar amb ella. És ideal també per a conviure amb nens. Els meus fills l’han passejat i n'estan enamorats.
La Wilka ha recuperat la confiança en els humans i ara es mereix sortir del refugi per a conviure amb ells com a part d’una familia.
1 comentari:
Que guapa que està la Wilka! És un sol de gossa, dolça i carinyosa. Tan de bo trobi aviat una bona família que li doni tot l'amor que es mereix
Publica un comentari a l'entrada