Trobada gosseta a l'Escala

El seu propietari ja ha aparegut!!!!!

Aquesta preciosa gosseta va ser trobada el divendres 24 d'octubre a prop de la zona de El Molí, a l'Escala. Ara es troba al refugi, però és una gosseta molt carinyosa i obedient, i no té aspecte d'haver estat abandonada. Si algú l'està buscant, o si sabeu d'algú que la pugui haver perdut, si us plau truqueu al telèfon de contacte o deixeu un missatge al blog. Moltes gràcies a tots!

La Linda s'ha perdut a Sarrià de Ter

Avui, 24 d'octubre, ens acaben de passar l'avís de la pèrdua de la Linda a Sarrià de Ter (Girona).

La Linda és una galga de color daurat, de mida no molt gran i molt espantadissa.

S'ha perdut en una zona molt perillosa degut a la proximitat de la N-II.

Si la veieu, si us plau, contacteu amb Galgos112, al correu info@galgos112.com o als telèfons 616.66.23.61, 696.05.80.03 o 667.23.48.90

El Bú Bup de la setmana: en Pluto

Avui us volem parlar d'en Pluto. Aquest gos és un mascle pastor alemany preciós, i té uns 5 anys. La història d'en Pluto és una mica trista, sobretot perquè ha tingut la desgràcia de ser abandonat, adoptat i tornat a abandonar.

PLUTO

En Pluto va arribar un dia qualsevol al refugi, després de ser trobat per la policia abandonat pels carrers de la Bisbal. Al Bú Bup el van acollir amb els braços oberts, sabent que un gos tan guapo i carinyós com ell no trigaria a trobar una bona família que se'n enamorés. La sort li va arribar al cap d'uns mesos, en què va ser adoptat per una família que tenia una casa amb jardí. Però en Pluto, que és molt juganer, i estava acostumat a estar envoltat de gossos, no suportava massa bé estar-se sol les hores en que la família treballava, necessitava algú amb qui compartir aquell jardí. I així en Pluto va començar a saltar el tancat en busca de companys de joc.

Però voltar sol pel carrer no és un bon lloc per a un gos, i al Bú Bup, alertats de la passió escapista d'en Pluto, van proposar a la família adoptar una companya de jocs per a en Pluto, pensant que així no se sentiria sol i deixaria de fugir. Però la família, tot i tenir la oportunitat d'escollir la millor amiga d'en Pluto, amb qui havia compartit els mesos al Bú Bup, van preferir escollir segons la raça del gos, i no segons els seus sentiments. Així, van preferir adoptar una Pointer, la Gala, molt dolça i carinyosa, però no tant juganera com en Pluto. I en Pluto continuava avorrint-se i escapant-se, amb l'afegit que la Gala se'n anava darrera seu, per no quedar-se sola.

GALA

Els companys del refugi van estar visitant la família per trobar solucions i reparar el tancat del jardí, van comprar ells mateixos el material per arreglar el tancat, van oferir-se com a mà d'obra el poc temps lliure de què disposaven, tot el que fos necessari per garantir que els gossos no podrien escapar-se, ja que la família semblava estimar-los i el problema semblava únicament d'infraestructura. La família, però, no va acceptar la seva ajuda, ni tampoc va fer cap de les reparacions explicades, tot i que al Bú Bup els van dir que ja ho havien arreglat. Un any després, van rebre una trucada de la família dient que retornaven els gossos al refugi, doncs havien acumulat denúncies i multes per culpa dels gossos. Resulta que no havien reparat la tanca, i durant un any en Pluto i la Gala havien continuat amb les seves fugides aventureres, amb el risc que això suposa per a ells, pels vehicles que circulen i pels veïns.

La família no va voler invertir en millorar la seguretat de la tanca, i va preferir deixar-los seguir amb les seves fugides, arriscant-se a que els passés alguna cosa o a que algú els pogués fer mal. Tot i així, només les multes i denúncies els van fer retornar els gossos al Bú Bup.

D'aquí que en Pluto i la Gala tornin a estar dins una gàbia, encara que al Bú Bup facin l'impossible perquè se sentin estimats.

I d'aquí que al refugi Bú Bup parc siguin tan selectius amb els adoptants. No és que siguin recelosos de donar els gossos en adopció, ni que dubtin de que les famílies estimaran els seus gossos, sinó que volen assegurar-se de que amo i gos estan fets l'un per l'altre, perquè estimar-los no és suficient. S'han de conéixer les necessitats de cada família i cada gos, el lloc on conviuran plegats, el ritme de vida de la família i els membres que en formen part, el caràcter particular del gos, etc.

Per això, si mai aneu al Bú Bup i creieu que us fan masses preguntes, penseu que les fan per tal d'aconsellar-vos el millor gos, per evitar que cap altre gos hagi de ser retornat al refugi després de viure en família, i que cap família hagi de retornar un gos pensant que ho han fet malament o que els gossos de carrer no poden viure en família.

No n'hi prou amb estimar-los, compartir la teva vida amb un gos implica moltes responsabilitats, però l'amor que ells et donen a canvi no es paga ni amb tot l'or del món. Per això en Pluto es mereix una segona oportunitat. Es mereix trobar una família que l'estimi, sobretot, però que també sigui responsable i es preocupi dels seus sentiments i la seva felicitat. A canvi en Pluto els donarà una felicitat que mai fins ara hauran conegut. És un tracte més que just, no trobeu?

Malevo: pastor alemany de 3 anys

Preciós i bon gos. Els seus amos no poden continuar atenent-lo i es passava moltes estones tancat. Ara està a Barcelona, en una casa d'acollida, esperant adoptant.

Contacte: malaguita_1143@hotmail.com o 669928830

Dos Bú Bups: En Melós i en Pelut JA TENEN CASA!

Si algú digués als meus fills que poden anar al Bú Bup i endur-se a casa dos gossos, n'estic segura, triarien en Melós i en Pelut. I no és extrany. Són dos gossos encantadors, preciosos, de caràcter alegre, molt obedients i carinyosos. És impossible passar davant la seva gàbia sense que es facin notar. Et demanen amb la mirada que els treguis a passeig, que és el que més els agrada. En Melós i en Pelut poden sortir sense corretja, perquè són molt obedients i sempre van on algú els crida. Tenen sed d'amo, volen estar amb algú.
Als nens, però, els agrada passejar-los amb la corretja, perquè no estiren gens, es mantenen al costat i mentre caminen, poden acaronar-los, fer-los seure, donar-los galetetes, ..., sense estrebades ni cops, tot molt suau i delicat, com són en Melós i en Pelut. Si van deslligats, corren i disfruten del camí, sense perdre't mai de vista.

De vegades em pregunto com dos gossos tan encantadors han passat desparcebuts per a tanta gent com ha passat pel refugi. Potser se'ls veu molt adaptats a la seva vida allí, i sembla que hi ha altres gossos més necessitats d'una llar humana. Però en Melós i en Pelut no poden fer-se vells tancats en una gàbia. Tenen molta estima per a donar i compartir amb una familia.
Tots dos tenen una capa de pèl llarg i espès que, tot i les condicions de vida en un refugi, mantenen en molt bon estat. Però, tant un com l'altra, milloraria moltíssim amb uns raspallats diaris (i a ells, us ho asseguro, els agrada molt que els raspallin).
Bellesa, intel.ligència, delicadesa, .... en Melós i en Pelut reuneixen unes característiques que els fa aptes per adaptar-se a qualsevol familia. I si a la familia hi ha nens, n'estic segura que gauridirien d'uns entranyables amics, d'aquells que mai et fallen.

Bella, ADOPTADA!

La Bella és una preciosa femella de poc més d'un any, mestissa de border collie i pastor australià, i es troba actualment en una casa d'acollida esperant la seva adopció.
La Bella és una gosseta molt activa i amb molta energia, degut a la seva edat i a la seva raça, és clar. Es porta molt bé amb gossos i amb persones, fins i tot amb nens petits, i tot i que és molt obedient, necessita fer molt d'exercici per cremar energia. Fa les seves necessitats al carrer, i està començant a aprendre ordres bàsiques com seure, anar al costat pel carrer, venir, etc.

Si voleu adoptar-la, ja sabeu, contacteu amb nosaltres o bé amb la nostra gran amiga Mar a kirax8@hotmail.com